Ser madre, saberse madre, sentirse madre / Pepa Horno Goicoechea ; [prólogo de Rosa Regás]

Vincular en una sola frase amor i violència sembla una incoherència, una realitat impossible. Necessitem creure que l'amor ens manté a resguard de la violència, que algú que estima de debò no pot danyar a qui estima, però no sempre és així. Hem d'entendre que és un concepte idealitzat i fals de l'afecte. En l'afecte també pot haver-hi manipulació, engany i dany. Hi ha afectes que danyen, que destrueixen sense deixar de ser afectes. En la majoria dels casos de maltractament intra-familiar o en l'entorn proper, per a la persona violenta -sigui adult o menor d'edat- i per a la víctima, hi ha una relació afectiva, i ens equivoquem si prenem com a cinisme l'afirmació d'aquest afecte. En l'àmbit de la violència una divisió de "bons" i "dolents", de "malalts" i "sans", no respon a la realitat que ens veiem obligats a afrontar. En la violència intra-familiar o en l'entorn proper, qualsevol intervenció terapèutica amb les víctimes de violència i amb els seus agressors, siguin els qui siguin, requereix un treball a llarg termini sobre els seus models afectius, sobre la seva forma de relacionar-se afectivament amb els altres. No es tracta a cap moment de justificar o eximir de la responsabilitat de l'agressió, sinó de possibilitar elements que contribueixin a millorar la nostra intervenció.