Inmigrantes y vivienda en la Comunidad Valenciana

Al estudio han contribuido con sus ideas representantes de la Generalitat Valenciana, del Ayuntamiento de Valencia, de ONG's y de asociaciones de inmigrantes - Port. addicional. - Inclou taules i gràfics estadístics. - Índex de taules i de gràfics. - Annexos. - Bibliografia: p. 230-234.

Sumari: 1. - Presentación, p. 18 Parte I: Introductoria I. Capítulo 1: Antecedentes y objetivos de la investigación, p. 23 II. Capítulo 2: Los métodos de trabajo, p. 27 Parte II: El horizonte de trasfondo I. Capítulo 1: Estructura sociodemográfica de la inmigración extranjera en la Comunidad Valenciana, p. 33 II. Capítulo 2: La problemática de la vivienda en la Comunidad Valenciana, p. 73 Parte III: Las dificultades cotidianas de los inmigrantes para conseguir vivienda I. Capítulo 1: La visión de los agentes sociales, p. 93 II. Capítulo 2: Simulación de búsqueda y trato recibido, p. 107 III. Capítulo 3: Hablan los inmigrantes: dificultades y pareceres en cifras, p. 137 2.- Conclusiones, p. 223 3. - Anexo: Relación de personas participantes en la simulación, p. 229 4. - Bibliografía, p. 230-234 Resum: Es presenta l'anàlisi pormenoritzat de la problemàtica de l'accés, ubicació i qualitat de l'habitatge per part de la població immigrant de la Comunitat Autònoma de València. Així mateix, s'exposa el resultat de la recerca entorn l'impacte sociodemogràfic de la qualitat i ubicació de l'habitatge en el procés d'integració social, psicològica, econòmica i laboral de la població immigrant així com en el nivell de delinqüència i marginació social resultants. S'analitza, igualment, la diversa tipologia d'accés a l'habitatge i espais domèstics oferits als immigrants d'acord amb la conceptualització feta per part de E.T. Hall en relació amb la vinculació existent entre ús dels espais de convivència, configuració dels diversos rols socials i el nivell de sociabilitat aconseguit. Els objectius fonamentals del present document han estat en primer lloc, conèixer les característiques físiques dels habitatges dels immigrants; en segon lloc, la forma com van accedir a la informació i la tipologia del contracte o acord signat i les causes de l'elecció final, i, en tercer i últim lloc, el plantejament d'un canvi hipotètic d'habitatge d'acord als elements següents: tipologia de l'habitatge, recursos econòmics i mitjans d'obtenció. Pel que fa a la metodologia d'estudi, s'han utilitzat tant fonts secundàries com entrevistes a diversos agents socials i immigrants marroquins, equatorians, colombians i d'Europa de l'Est, a més a més, d'una simulació de cerca d'habitatge com a element clau de mesura del nivell de discriminació població autòctona versus població immigrant. Com a conclusió general destaca la inexistència de ghettos i un nivell general de solidarietat de la societat valenciana envers l'immigrant a excepció del col·lectiu magrebí, víctima d'de la discriminació social més acusada en relació amb la cerca d'ahbitatge.