Habitatge i assentament de la població de nacionalitat estrangera als barris de Barcelona, 1991 i 2001 Andreu Domingo i Valls ; Jordi Bayona i Carrasco

Document en català, amb versió castellana de les conclusions. - De del Centre d'Estudis Demogràfics, per encàrrec del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona i a partir de les dades cedides per l'Institut d'Estadística de Catalunya i el Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, volem presentar aquesta recapitulació dels principals resultats de l'estudi Habitatge i població de nacionalitat estrangera a la ciutat de Barcelona. - Intr. - Taula de variables utilitzades en la construcció de la tipologia de barris en relació a l'habitatge i la població de nacionalitat estrangera a l'any 1991: p. 12-13.

Resum: Es presenten les dades referents a l'estudi ecològic de les dades resultants de la distribució i evolució de la població de nacionalitat estrangera al municipi de Barcelona a partir de la seva contrastació amb les dades derivades de l'accès a la vivenda i del nivell de qualitat dels habitatges per barris. Pel que fa a la metodologia d'anàlisi es basa en el creuament estadístic dels trets bàsics dels habitatges corresponents a l'any 1991 i de les dades referents a la població de nacionalitat estrangera registrades al Cens 2001, al Padró de 1996 i al Padró continu d'1 de gener de 2001. Com a conclusió general cal resaltar una futura disminució de la població estrangera europea al districte de Sarrià-Sant Gervasi i Pedralbes -aglutinador dels habitatges més qualificats i cars de Barcelona- i un augment de la població estrangera procedent de països en via de desenvolupament - Marroc, Filipines i Pakistan- als barris amb les condicions més precàries d'habitatge de tot el municipi (Ciutat Vella i Montjüic). Es preveu, així mateix, un increment progressiu de la immigració - especialment equatoriana i argentina- d'acord a l'efecte del reagrupament familiar, a la feminització dels fluxos migratoris; l'augment de la demanda d'habitatge en el sector terciari, especialment domèstic femení; i factors exògens com el canvi del paper de la dona a nivell educatiu i laboral. Ara bé, tot i que l'anàlisi demogràfica pot ser interpretat com el marc de referència de les tendències previstes a curt termini, l'evolució final vé determinada per dos factors essencials: la intervenció pública en matèria de política urbanística i el mercat de l'habitatge.

Idioma: Català